En la darrera crònica plantejàvem els reptes que hauria d’afrontar el nou conseller de cultura. Els resultats de les eleccions nacionals han deixat un escenari similar al d’ara fa 3 anys amb la novetat que de l’entrada d’un invent de laboratori al Parlament de Catalunya que pot determinar el discurs del PSC en temes de llengua i cultura. En aquests moments s’està escenificant la reedició d’un govern tripartit, i els discursos de justificació són força calcats als de fa tres anys. A hores d’ara, i si el procés de negociació no entra en fase de rebaixes del que es va dir en campanya, el departament de cultura estarà ocupat per un membre d’ERC. Serà un conseller sobiranista en un govern on els sobiranistes no es trobaran en majoria. Aquest detall és important ja que en un àmbit tan estratègic per la cultura catalana cal tenir marge d’actuació. Faltarà veure si el manual de funcionament del nou govern estableix com es pot fer això quan hi ha discursos diferents (en d’altres ocasions ja hem parlat del llibre blanc de la cultura del PSC). Saber escollir el moment és guanyar temps, que és el que ens cal per anar fent el nostre camí de construcció nacional. Això vol dir que ara s’ha de demostrar que si s’ha escollit aquest moment per fer el que es fa és perquè és té un programa clar i l’ambició per dur-lo a terme. Així per exemple, mentre a casa nostra cada cop que es vol fer una pas endavant per a la llengua i la cultura surten les veus apel·lant al diàleg i a la no imposició d’una llengua, els nostres veïns es dediquen, encertadament, a estudiar el valor econòmic de la seva llengua i en fan un anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats per tal d’assegurar que tindrà una gran presència mundial. Això ho publicava el diari del grup Prisa, que té clar amb quina llengua i cultura fa el seu negoci. Es sabrà i podrà fer el proper govern una iniciativa similar? Ara és el moment de deixar-ho clar, sinó haurem perdut un temps vital.
