Els resultats de les eleccions municipals del passat cap de setmana han deixat una ressaca que encara dura, i caldrà esperar dues setmanes -el dia 16 es constitueixen els ajuntaments- per poder visualitzar la situació. Serà llavors quan tindrem ocasió de veure qui fa què en política cultural, ja sigui des dels ajuntaments o bé des de les diputacions. En aquest darrer cas, per exemple, la Diputació de Barcelona destinarà enguany 1’8 milions d’euros a projectes culturals. És una xifra important, però esquifida al costat dels 60 milions d’euros de pressupost de la nova seu de l’Obra Social de “La Caixa” a Madrid, el CaixaForum Madrid, i que aspira a ser el nou referent cultural de la capital d’Espanya.
Quan fa uns anys es va inaugurar el CaixaForum Barcelona va ser una iniciativa aplaudida i necessària per fer que Barcelona disposés d’un molt bon equipament cultural, que tant li falten. El cas de Madrid és diferent, i segur que amb la multimilionària inversió de “La Caixa” es contribuirà a que la capital espanyola concentri, encara més, una oferta cultural d’un interès indiscutible i a una notable distància de qualsevol altra ciutat del sud d’Europa.
No és moment de qüestionar l’estratègia inversora de “La Caixa”, ni tampoc el fet que qualsevol gran centre cultural que l’entitat faci a Barcelona (CosmoCaixa, Caixaforum) ha d’acabar tenint el seu equivalent a Madrid o voltants. El que sí que es posa de relleu és el reforç de la concentració, i fins i tot monopoli, d’oferta cultural que hi ha a Madrid. Que Madrid sigui una capital culturalment ben resolta és un fet que per si sol no ha de suposar cap crítica.
En el nostre cas, però, ens ha de fer reflexionar de per què després de molts anys tot just l’any passat es va poder concloure la remodelació del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Per poder-la completar es va haver d’obrir el patronat al Ministerio de Cultura, que en cap cas hi ha fet una aportació, ni econòmica ni de col.leccions o adquisicions, com les que fa habitualment a la seva capital.
No estem parlant d’una situació nova, però el missatge sembla clar. Malgrat les dificultats, cal que Barcelona sigui i actuï com a capital de Catalunya i com a referent cultural del país. Això només serà possible si hi ha un compromís i una voluntat política a tots els nivells, començant pel propi ajuntament.
