Darrerament s’utilitza molt el terme líquid per explicar i entendre la nostra cultura postindustrial. Tampoc no és l’objectiu d’aquesta crònica fer una reflexió teòrica abstracta sobre aquest concepte, utilitzat per Zygmunt Bauman, que confongui i dispersi. Tot el contrari, cal fer ús dels debats i reflexions per analitzar de forma pràctica la nostra realitat i disposar de més i millors instruments per a la nostra acció de construcció nacional. En aquest cas el terme líquid ens permet visualitzar de forma gràfica el risc de la nostra cultura i el nostre país de lliscar cap a una condició líquida, on les coses pateixen un continu canvi de forma quan se les sotmet a una tensió.
En l’àmbit de la cultura això ho podem constatar amb les pressions per definir el que és la cultura catalana, que ha estat més explícit en els debats a propòsit de Frankfurt, però que de fet tenen un caràcter força permanent.
En l’àmbit de l’educació l’increment d’alumnes nouvinguts ha suposat un canvi pel que massa sovint ni les escoles, ni els mestres ni les mateixes autoritats estaven preparats, generant situacions de pressió líquida com la comentada. Un darrer exemple d’això ha estat el debat a propòsit de la tercera hora d’espanyol i tot el que ha destapat, no tant per la tercera hora en si, sinó per l’evidència de no disposar d’un model sòlid i sostenible.
En l’àmbit de la política de partits el procés de reforma de l’estatut, iniciat ara farà més d’un any i que encara no ha acabat ha evidenciat una certa banalització de l’acció política.
Analitzar la nostra realitat sota aquest prisma líquid en un primer moment ens pot desanimar, sobretot quan es visualitza una etapa present que fàcilment pot qualificar-se d’inestable, amorfa, banal, indiferent, descompromesa, precària... Feta la descripció cal passar a l’acció i fer propostes amb esperit crític i constructiu. Ja s’han publicat llibres de debat i la societat civil del nostre país està prenent el pols a la situació. Potser no ens trobem en un moment transcendental de la nostra història, però sí que podem avançar més del que ens pensem, només cal tenir vista!
