Cap de setmana molt intens que ha donat mostres clares del procés efervescent de grans sectors de la societat catalana. Els ecos de la manifestació d’aquest dissabte passat ressonaran força temps i seran un punt de referència pel futur. El cap de setmana passat també van tenir lloc les jornades de l’Opinió Catalana, que van analitzar els sectors emergents en la construcció nacional. Els debats de les jornades permeten ser optimistes sobre les nostres possibilitats.
Canalitzar el moviment generat al voltant de la manifestació de dissabte i poder-ne fer una interpretació en forma de causa-efecte concret serà difícil, però marca una tendència important. El procés de construcció nacional, tal i com regularment anem explicant, ha de comptar amb la cultura i les industries culturals que hi treballen. En aquest sentit la setmana passada varem conèixer dues notícies que ens seran útils per proposar i definir estratègies. La primera notícia que cal destacar són les declaracions del Secretari de Defensa dels Estats Units, Robert Gates, recollides pel New York Times. El senyor Gates advocava per desenvolupar el poder tou (“soft power”) i la diplomàcia cultural, ja que la força militar per si sola no pot defensar els interessos del seu país arreu del món. El seu anàlisi el va complementar amb una afirmació interessant “en el futur l’èxit no es trobarà en la capacitat d’imposar la nostra voluntat, sinó en les habilitats d’incidir en el comportament d’amics, adversaris i, sobretot, de la gent que hi ha entre aquests dos extrems”. Que això vingui del país amb la despesa militar més elevada del món, a banda de ser una ironia, dóna rellevància a afirmacions d’aquest tipus, sobretot per l’experiència pràctica que tenen al darrere. A Catalunya la capacitat de desplegar una política i estratègia de diplomàcia cultural té la virtut que es pot fer tant des del nostre govern com des de sectors econòmics o de la societat civil, i que a més a més actualment coincideixen en un moment on a Europa el pes de les industries culturals va en augment. Així queda recollit en un informe presentat a Brussel·les, on es xifra en un 5% el pes de les industries culturals europees sobre el producte interior brut de la UE, i es remarca que és un sector de gran dinamisme, format per empreses de dimensions petita i mitjana. Això vol dir que tenim molt camp per endavant: per orientar el nostre procés de construcció nacional i ser presents al món.
