"Catalunya és un immens laboratori de creació i cultura". Aquesta frase que sembla treta d’un anunci publicitari, va ser pronunciada pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en l’acte d’entrega dels Premis Nacionals de Cultura. El que passa és que sembla que això de voler tenir un projecte cultural propi sense disposar dels recursos i, en el cas del Govern, de la capacitat legislativa necessària, és complicat, per dir-ho eufemísticament. Així per exemple, després del que ha passat amb el CAC un proper punt de conflicte serà la propera aprovació per part del govern espanyol de la nova llei de la lectura, el llibre i les biblioteques. Aquesta llei estableix que el preu fixat per l’editor s’haurà de respectar, és a dir serà fix. Això tindrà repercussió en les cooperatives, és a dir Abacus, que hauran d’aplicar la norma, amb el que això els suposarà. Sobre aquest tema ja n’hem parlat en d’altres ocasions i ja hem dit el que s’havia de dir. Ara pot passar que enmig del brogit electoral tornem a escoltar frases com les del conseller de cultura, que mai arriben a concretar-se. L’objectiu d’aquesta llei estatal és anar actualitzant tota la legislació relacionada amb el llibre i reconèixer la seva importància «tant en l’economia com en la cultura». Deixant de banda que quan en aquest cas quan es parla de cultura es refereix a l’espanyola, cal tornar a recordar que a casa nostra on és venen més llibre és als grans superfícies comercials, amb uns centres de decisió situats a Madrid.
Aquesta llei i les que puguin venir no faran res per canviar aquest monopoli. Una cultura necessita projectar-se, i això ho pot fer si disposa de les anomenades industries culturals i també si disposa d’un canal per arribar al seu públic. És aquest darrer nivell on si no es vigila, ens podem trobar amb un paisatge desèrtic dominat per les grans superfícies. És per això que la notícia publicada aquesta setmana passada sobre la intenció del grup francès PPR de vendre’s la FNAC, pot ser una solució a les nostres necessitats. Algú s’imagina el que suposaria per a la nostra cultura disposar d’una xarxa de distribució de productes culturals d’àmbit europeu com la FNAC? Potser ara que sembla que l’aventura elèctrica ha fet llufa, és un bon moment per invertir el capital social de les obres socials en una bona causa per la nostra cultura, no?