En plena campanya electoral espanyola, la 26a Setmana del Llibre en Català ha començat amb activitats programades arreu de Catalunya. De moment sembla que “l’aquelarre” que s’havia iniciat en contra de la llengua catalana i del model d’immersió lingüística ha quedat superat per la pròpia voràgine de la campanya electoral, l’ofensiva de moment sembla que s’ha aturat.
A Barcelona el repte de la Setmana del Llibre en Català serà superar el nombre de visites de l’any passat, quan la seu central es va instal·lar a la plaça de Catalunya. Estabilitzar la ubicació de la seu central de la Setmana, en una punt cèntric de Barcelona hauria de ser possible en les properes edicions. Continuar aquest via crucis per la ciutat (Drassanes, plaça de Catalunya, avinguda de la Catedral) no transmet una bona imatge. En qualsevol cas, en aquesta edició es compta amb la novetat de l’espai Sofà 806, on s’asseuran escriptors i personalitats del món editorial que conversaran durant mitja hora. Això s’afegirà a un fons editorial de més de 80.000 títols i una programació d’activitats a adreçades a un públic molt divers.
No descobrim la sopa d’all si diem que actualment l’oferta cultural és més àmplia i diversa. La dinàmica del món editorial és també molt competitiva. És per això que és molt important utilitzar tots els recursos disponibles i ser molt imaginatiu.
En la crònica de la setmana passada fèiem referència al món del cinema a casa nostra i els reptes que havíem d’afrontar en aquest àmbit. Una iniciativa del Regne Unit ens permet establir ponts entre el món del cinema i del llibre. En aquest cas es tracta d’oferir la possibilitat a tres joves directors de cinema de crear “tràilers” de 90 segons sobre llibres que no tenen, de moment, la intenció de ser adaptats per fer-ne una pel·lícula. Els resultats són molt interessants: generen interès per llegir el llibre a la vegada que permet jugar amb el llenguatge i potencial cinematogràfic. Les possibilitats que una iniciativa similar podria tenir per promoure escriptors i directors catalans són infinites. Internet i les noves tecnologies de la comunicació en permeten una difusió al marge dels difícils canals de promoció habituals. És una oportunitat que seria interessant de provar. Podria reforçar el món i la indústria de la cultura catalana.
