La setmana passada va tenir lloc l’acte institucional de celebració del centenari de la Biblioteca de Catalunya. Cent anys d’un projecte emblemàtic pel país de principis del segle XX, que volia crear una gran biblioteca nacional similar a les ja existent en les principals capitals europees.
Ara els reptes de país tenen unes altres formes i necessitats amb una gran incidència de l’era digital, que obliga a treballar per una presència i projecció a l’esfera internacional. Com hem pogut comprovar darrerament, quan s’obre qualsevol debat relatiu a la identitat cultural de Catalunya tothom s’aventura alegrament a opinar, com podem comprovar habitualment a propòsit de la Fira de llibre de Frankfurt. Caldria situar el debat en una altra perspectiva, més estratègica i pensar en quina serà la línia a seguir en l’àmbit internacional de la nostra cultura.
El progrés dels països no es construirà únicament en els avenços científics i tecnològics sinó que tindrà en el coneixement, en sentit ampli, on la cultura i la creativitat i tindran un paper central. En aquests moments qui millor està entenent això és el govern xinès, que veu la cultura com un element fonamental a partir del qual es poden establir relacions econòmiques i comercials. En pocs anys s’han obert arreu del món prop de 156 ‘Instituts Confuci’ que tenen per objectiu explicar la llengua i la cultura xinesa. Poder fer això requereix disposar d’un pressupost important. Segons un estudi recent, Alemanya destina 3 dollars per habitant a diplomàcia cultural i Gran Bretanya en destina 19. Per situar-nos, a Catalunya la despesa pública en cultura realitzada per totes les administracions catalanes, pel 2005, fou de 803.252,4 euros (0.11 cèntims per habitant!). No es disposa de dades del que es destinaria a activitats de diplomàcia cultural. La Biblioteca de Catalunya en el seu moment va donar resposta a les necessitats culturals i de país. Ara, un segle més tard, cal continuar interpretant els signes dels temps per no veure’ns superats pels esdeveniments. Això vol dir, sobretot, assegurar la nostra presència al món, pensant ja més enllà de Frankfurt, que sense cap mena de dubte pot suposar un abans i un després, i un punt d’inflexió.
