Finalment "només" un mes més tard del dia on es venen més llibres de l'any a Catalunya, la diada de Sant Jordi, s'ha editat la versió catalana de la darrera novella de Carlos Ruiz Zafón, "el joc de l'àngel". Cal recordar que l'edició en castellà va ser el llibre més venut per Sant Jordi, i que ara ja se n'han fet tres edicions, amb un total de 1.400.000 exemplars, és un èxit de vendes extraordinari. Per a l'edició en català s'ha fet un tiratge de 100.000 exemplars. Caldrà veure quina acceptació tindrà aquesta edició a les llibreries del país, però no cal ser un analista molt perspicaç per suggerir que si l'edició catalana s'hagués pogut tenir enllestida pels volts de Sant Jordi, segurament se n'haurien venut forces més que no pas els que segurament es vendran ara. En aquest cas concret el retard és degut al poc marge de temps que va haver-hi en l'entrega de l'original de Ruiz Zafón per poder traduir l'obra al català i fer-hi les adaptacions corresponents.
Siguin els que siguin els motius per no fer una presentació simultània de les dues edicions, aquest és un fet que és habitual al nostre país. Ha succeït en casos com en algunes de les edicions de Harry Potter, on l'expectació que generen les potents campanyes de màrqueting que acompanyen la presentació de cada entrega fan que molta gent compri el llibre de seguida i que no esperi el mes o mesos que pot trigar-se a preparar l'edició catalana que normalment, quina sorpresa, és la que s'endarrereix.
No es tracta de fer un plantejament victimista d'aquest fet, però és de justícia explicitar-ho ja que sovint sembla que s'acabi apellant al "bon rotllo" per acceptar un tracte diferencial que sovint és discriminatori. Si la presentació dels llibres que són o és preveu que siguin molt venuts fos simultània, potser les xifres de vendes de llibres en català serien diferents. Aquesta és una de les moltes inèrcies que afecten a la nostra llengua i que sovint impliquen que tinguem un grau de compromís que pocs parlants d'altres llengües de la Unió Europea en situacions similars han d'exercir. Un altre àmbit on podem visualitzar aquestes inèrcies és el del cinema on veure una pellícula doblada al català implica un "via crucis" a la recerca d'un cinema i d'uns horaris de sessió que ens vagin bé.
Són situacions que només es podran anar modificant en la mesura que la cultura catalana sigui reconeguda i hi hagi una indústria cultural pròpia amb prou solidesa i projecció exterior. En aquest sentit, la fira del llibre de Frankfurt va suposar una empenta per incrementar els autors catalans traduïts a d'altres llengües. És un primer pas que caldrà que tingui continuïtat més enllà de les traduccions a l'alemany que s'han confirmat i s'incideixi en el mercat anglosaxó, un dels més complicats, però dels més rellevants. Per posar un exemple, al Regne Unit, només un 3% de novel·les publicades són traduccions d'altres llengües. Aquesta xifra exemplifica la dificultat de ser-hi present, però alhora també ens indica que hi ha marge de maniobra i que és una oportunitat que els nostres millors autors poden aprofitar.
