Aquest any s’ha comptat amb un pont llarg de quatre dies per acabar de pair la ressaca de Sant Jordi, del ball de xifres de llibres més venuts, autors més venuts, gèneres literaris més venuts, la comparativa respecte l’any passat… sigui com sigui va ser un dia com a mínim comercialment rodó. Del que ha anat succeint a posteriori s’ha confirmat la novetat editorial de les memòries de l’expresident Maragall, amb l’avançament dels primers capítols del que sense cap mena de dubte serà un èxit de vendes.
Serà un nou títol que s’afegirà a la nombrosa col•lecció de crònica política actual al voltant del procés estatutari, que tan sols a un any de la seva aprovació ja ha quedat força ben cobert pels principals actors implicats. Al marge d’això, en plena campanya electoral per a les eleccions municipals comencen a haver-hi posicionaments i propostes culturals de tot mena. Per exemple, a Girona es volen fer uns estudis de cinema, a Barcelona és torna a repetir la idea que el Paral·lel ha de ser una mena de Broadway, que amb els milers i milers de turistes que ens visiten cada any tindria el públic assegurat, el Castell de Montjuïc acollirà un Centre per la Pau amb el Ministeri de Defensa com a membre del consorci... encara que no ho sembli el surrealisme Dalinià continua a Figueres.
Enmig de tot aquest batibull de propostes que tot just ha començat, resulta interessant que autors com Calixto Bieito tinguin idees i propostes per a què el teatre català i Barcelona es faci un lloc a Europa. Segons ell ara hi ha una generació d’autors i directors molt bona que ens ha de servir per tenir un diàleg amb el món.
En certa manera l’Institut Ramon Llull ho ha començat fer a través del projecte marca 'Made in Catalunya' que vol ser un marca internacional de constant de programació cultural catalana. De moment ha començat a Nova York però amb voluntat d’anar-se establint a diverses ciutats d’arreu del món. Per evitar polèmiques estèrils, abans de consolidar aquesta marca caldria assegurar que no se’n qüestionarà el nom el dia, esperem que no massa llunyà, que els governs de les Illes i del País Valencià s’incorporin a l’Institut Ramon Llull. Amb iniciatives com aquesta s’està treballant per a què de la mateixa manera que quan es diu Escòcia tothom ho ubica en el mapa, es pugui dir Catalunya sense necessitar afegir explicacions sobre Barcelona, el Barça...
