Cada any, pels volts de Setmana Santa finals de març, s’inicia una activitat literària frenètica. Les vendes de llibres que es concentren al voltant de la diada de Sant Jordi són molt importants per tots els implicats amb el gremi del llibre: escriptors, editorials i llibreries. Tothom concentra bona part de l’activitat durant aquest període de l’any: noves edicions, reculls d’articles, memòries, novel·les, llibres mediàtics, presentacions arreu del territori, campanyes de publicitat... el que sigui i el que es pugui per tal que el sector pugui fer el seu agost al voltant de Sant Jordi.
Un fet que s’ha esdevingut aquest darrer any, des de la darrera diada, ha estat la proliferació de llibres de temàtica política però d’esdeveniments recents, sobretot al voltant del nou estatut de Catalunya però també a propòsit del tripartit. Aquesta darrera setmana se n’han presentat un parell, però que segurament no seran els darrers fins a Sant Jordi. El primer és “Catalunya sota Espanya. L’opressió Nacional en democràcia”, d’Alfons López Tena. L’autor va ser vocal del Consell General del Poder Judicial, detall de gran rellevància i interès per valorar el perquè de les argumentacions que s’hi fan i el seu fonament. El segon és “L’Estatut. Km 0” del periodista Pere Gendrau, corresponsal de RAC 1 a Madrid durant el procés de negociació de l’Estatut, on n’explica les interioritats del procés. Aquests darrer es pot completar amb el que ja va escriure l’any passat Xavier Sànchez Llibre “Les veritats del ‘Estatut. Allò que no s’ha publicat al diari de sessions”. Són llibres que tenen a favor la immediatesa amb el moment polític que relaten i que poden ajudar a tenir una visió més o menys completa de com es va viure i gestionar el procés, i les motivacions de la classe política. L’interès per l’actualitat política té un públic objectiu concret i bastant fidel, força similar als que es llegeixen l’opinió publicada als diaris però sovint massa diferent de l’opinió pública. Malgrat tot aquest interès per la crònica política des de diferents angles pot servir com d’element de fiscalització i també per incrementar el nivell d’exigència i d’autoexigència en l’acció política.
