Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 10 de de gener del 2014 | 18:24
Crònica · Cultura i mitjans de comunicació

El Grup Godó: la subtil eina de l'unionisme

Fracassada l'ofensiva en contra el sobiranisme del CNI i dels entorns de Soraya Sáenz de Santamaría, ara sembla que són els entorns del cap de l'Estat --amb la col·laboració del ministre d'afers exteriors-- els que han agafat les regnes de l'ofensiva contra la Catalunya sobirana.

Evidentment, aquest moviment es fa sense apartar-se de la línia marcada pel president Rajoy. Però el que pretenen ara és experimentar una nova estratègia contra el sobiranisme, una de més suau en les formes a mig termini.

Els discursos dels dirigents del PP català, com els de Sánchez-Camacho i Millo, es consideren a aquestes alçades amortitzats, perquè el seu llenguatge i maneres de fer, agres i durs, no són més que un viver de nous independentistes --i, fins i tot, arriben a reforçar l'espai de moderació de CiU i naturalment amplien el d'ERC.

La gran preocupació, però, de l'estratègia de l'Estat és combatre TV3, Catalunya Ràdio, les emissores de la CCMA, El Punt AVUI i l'Ara, així com tota la premsa comarcal que pels estrategues de l'Estat és la gran eina a abatre del sobiranisme. I quina serà l'eina de l'Estat contra les publicacions catalanes? Després del fracàs d'El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomía i 13TV, que a Catalunya són testimonials i residuals, ara l'eina triada per capgirar la situació és el  Grup Godó: el seu diari, la seva televisió i la seva emissora de ràdio.

Intenten, doncs, que la maniobra es faci de manera intel·ligent i sense tocar alguns dels quadres periodístics i col·laboradors de trajectòria sobiranista del grup de comunicació, però se'ls aïlla del context de la línia editorial del grup.

El compte de Godó, assegurat el seu finançament per part dels poderosos, i amb un equip de dirigents del grup ben pagats ha sentenciat --a vegades durament i d'altres amb subtileses-- que cal canviar la situació a Catalunya. D'aquesta manera al flamant public relations Màrius Carol se li ha facilitat una llista negra dels col·laboradors que cal recol·locar i també se li ha encomanat un control absolut de la línia editorial.
De seguir per aquest camí, el simpàtic Carol i l'inefable Cuní es transformaran en les cares amables de l'estratègia de l'unionisme"
També a Josep Cuní, després de llargues converses i recordant-li l'èxit relatiu i encara deficitari econòmicament del seu programa 8 al dia, se li ha indicat que cal reduïr el número de tertulians sobiranistes, principalment els propers a ERC i al sector jove de CDC, per tal de donar més joc als "professionals" de la tertúlia ben relacionats amb l'status quo dels poderosos. Tan sols cal fer el seguiment, durant una setmana, de les tertúlies de 8 al dia per veure què s'està fent i com --de manera intel·ligent però a vegades també descarada-- s'intenta desmotivar i desmobilitzar la majoria social sobiranista. En cas de seguir per aquest camí, el simpàtic Carol i l'inefable Cuní es transformaran en les cares amables de l'estratègia de l'unionisme. 

Quant a Rac1, Jordi Basté hi resisteix tot i que certs col·laboradors i tertulians propers a l'ANC i a ERC se'ls ha espaiat la seva participació o se'ls ha eliminat de manera directa. Fins quan podrà aguantar Basté a El món a Rac1? Aquesta situació en el Grup Godó, però, té uns culpables: aquells qui van creure que es podia confiar en aquest grup de comunicació per tal de catalanitzar i nacionalitzar el país, menystenint i fent minvar la premsa catalana.

Aquells qui en el seu moment no van entendre que la inversió de la Generalitat d'una desena de milions d'euros en subvencionar el Grup Godó era tan sols escorrialles per l'Estat, ja que aquest pot doblar i triplicar el suport econòmic a aquest grup en cas que li interessi.  La maldestra innocència, doncs, de Quico Homs en comunicació --tan digne en altres funcions--clama una necessitat: que la política comunicativa del govern de la Generalitat canviï de direcció i de persones per tal d'afrontar l'històric i potser irrepetible repte del 2014. 

El govern de la Generalitat i les forces sobiranistes han de preparar i executar una nova política comunicativa potent, amb mitjans a l'abast i que blindi els mitjans de comunicació públics i privats que mantenen una línia plural i nacional. Els interessos inconfessables i les estratègies partidistes a llarg termni ara ja no tenen cap sentit. Ara no toca. Ens hi juguem massa durant aquest 2014 per no tenir una política plural i nacional de mitjans de comunicació.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat