Si s'hagués acomplert el full de ruta de l'ANC i del país, des del nostre col·lectiu estaríem avui tots planificant com es tanca una institució, l'ANC, que ha escrit una de les pàgines èpiques i populars més importants de la nostra història.
Però l'endarreriment del procés nacional pels impediments fonamentalment de l'Estat --però també de les nostres pròpies febleses--, obliguen a donar continuïtat a una eina bàsica, estimada i respectada per la bona gent patriota del país: l'ANC.
El secertariat permanent sortint del proper mes d'abril, amb la seva presidenta Carme Forcadell, el seu vicepresident Jaume Marfany, i el motor teòric Pere Pugès se'n van amb una nota molt alta, i amb un gran respecte per tots aquells qui volem arribar a Ítaca.
Però a l'abril, per raons estatutàries, caldrà escollir un nou secretariat i els altres organismes de l'ANC. Caldrà que fem una renovació responsable i de continuïtat de la feina ben feta.
L'ANC rep i rebrà importants atacs per part de l'Estat, i això requerirà que siguem capaços de resistir"
L'ANC no pot deixar d'ésser de tots i cadascun dels sobiranistes del país, és molt important la seva tasca feta de mobilització i la d'intermediació entre CiU i ERC. Però el país i el sobiranisme és quelcom més, i la incorporació (o reincorporació) al procés d'ICV- EUiA, la CUP, MES, Avancem i Procés Constituent, a més dels possibles independentistes de Podem, és la tasca primordial de l'ANC en aquests propers mesos.
L'ANC també ha d'intentar intermediar en qualsevol conflicte que es produeixi dins del món sobiranista. L'ANC rep i rebrà importants atacs per part de l'Estat, les seves institucions, les seves clavegueres --que disposen de barra lliure i fons de reptils inacabables--, i això requerirà que siguem capaços de resistir perquè som més dels que ells pensen i voldrien, i hem guanyat i tornarem a guanyar.
Si aconseguim la unitat de tots i cadascun dels sobirnaistes, som invencibles.
