CiU i els seus dirigents saben que es juguen el seu lideratge i bona part del seu espai, i fins i tot s'hi juguen les sigles. Però CiU posa en país per davant. Rull, Coromines i Turull tenen el mèrit de ser-ne conscients i ésser valents per a jugar-se-la. Ho són, naturalment, amb el suport del president Artur Mas i el president Jordi Pujol.

A Unió, Duran i Lleida i Sánchez-Llibre segueixen desfullant la tercera via inexistent. Mentrestant, els partidaris de Rigol, dels Carrasco i de Castellà, ferms, són conscients de la seva responsabilitat històrica i de la inutilitat de seguir desfullant la flor de la tercera via. Aquests darrers creuen que en una Catalunya sobirana hi haurà també un centre-dreta cristià molt important. 

A ERC, la direcció és modèlica. El duo Junqueras-Rovira porta ERC sense fissures cap a la sobirania. L'eslògan Primer el país, després el partit i el seu contingut tenen el seu mèrit: les enquestes els hi auguren un gran resultat que podria fer trontollar el seu plantejament. La maduresa i el patriotisme d'ERC és un exemple pel país.
Ara toca patriotisme i responsabilitat. És ara o potser mai"
A ICV els sector sobiranista es posiciona clarament cap al Sí-Sí, i ara falta la maduresa d'estendre tot el procés pel dret a decidir a tota l'organització i els seus votants. 

Per la seva banda, la CUP manté una postura valenta ja que va més enllà del dret a decidir amb un plantejament clar i contundent per a tota la nació: els Països Catalans.  

De cara a l'Onze de Setembre, i de cara a la V i el 9-N amb la consulta, necessitarem molta fermesa a l'entorn del nostre president. Amb el suport de tots els ciutadans sobiranistes, de l'ANC, d'Òmnium, de l'AMI i de tots els partits sobiranistes. 

Cal no oblidar, amb tot, el PSC i més encara: el seu espai electoral. Els necessitem per aconseguir la gran majoria social necessària. 

Ara toca patriotisme i responsabilitat. És ara o potser mai.