Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 13 de de març del 2013 | 18:03
Crònica

Cal la dimissió del ministre Fernández Díaz

Tot i que és inútil demanar dimissions perquè allò que s'aconsegueix és reforçar encara més els càrrecs, la dimissió irrevocable del ministre espanyol Fernández Díaz seria un fet normal en qualsevol democràcia occidental.

Fem un supòsit: imaginem-nos que el servei d'informació dels Mossos d'Esquadra ha elaborat un informe sobre el President Rajoy ─o la seva cap de llista a Catalunya, Alícia S. Camacho─ on hi apareixen les mateixes acusacions que les apuntades cap al President Artur Mas i a la família Pujol. Com els suposats informes del CNP (Cuerpo Nacional de Policía). I més encara: continuem imaginant que, quatre mesos després, el Conseller de l'Interior de la Generalitat de Catalunya manifesta que no sap res de l'afer i tira pilotes fora, com ja ha fet el ministre espanyol sobre els suposats informes del CNP.

En aquest suposat cas, el clam per la dimissió del Conseller de l'Interior seria ─tornant a fer un exercici d'imaginació─ insuportable. I més encara si el Conseller de l'Interior tingués la poca vergonya d'amenaçar amb noves revelacions o nous informes. Imaginem-nos-ho tot. Doncs això és ben bé el que ha passat. I després hi ha qui diu que no estem en guerra. 

Ens trobem davant d'una gravíssima situació quant a seguretat de les institucions catalanes i dels ciutadans. Tenim un ministre de l'Interior espanyol que amenaça amb noves informacions que poden arribar a posar en greus dificultats els dirigents sobiranistes i, amb tot, es queda tan tranquil. I la societat espanyola ho tolera, i no sols això: la premsa espanyola a sobre ho aplaudeix.
Hem arribat a aquest límit en una democràcia occidental sense que això comporti repercussions ni responsabilitats"
Aquest afer ha estat molt pedagògic per a la classe política catalana, per als seus mitjans de comunicació, per als opinadors, etc. Malauradament hem arribat a aquest límit en una democràcia occidental sense que això comporti repercussions ni responsabilitats. No passa absolutament res. I naturalment les institucions espanyoles ens distreuen amb cortines de fum com Método 3 o amb les converses eròtiques de Sánchez-Camacho i una altra senyoreta...

Tot plegat és un autèntic vodevil i això obliga a que, en els propers mesos, la classe política catalana, les seves institucions i també (cal dir-ho) els nostres mitjans de comunicació i els seus professionals deixin la seva innocència professional i la seva suposada "imparcialitat" per a passar a actuar conseqüentment amb la finalitat de desemmascarar davant l'opinió pública catalana totes i cadascuna de les maniobres desestabilitzadores de l'estat.

També caldria que la inexistent política de comunicació de la Generalitat establís una estratègia contundent de resposta immediata. Cal que abandoni al més ràpid possible el paper de víctima i que deixi d'estar a la defensiva. La millor defensa és un bon atac.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat