Aquests darrers dies ha estat notícia, i motiu de goig i safareig, la decisió de la mediàtica escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer de presentar-se a les llistes del PP balear pel càrrec de consellera de Cultura. L’operació, que la interessada no ha tingut inconvenient a explicar abastament a tots els mitjans que li ho han demanat, es caracteritza per una incoherència entre aparentment ingènua i genuïnament melosa, tret característic de l’autoproclamada musa de CiU, pluriempleada ara al PP balear.
De tots vosaltres, benvolguts lectors, són ja conegudes les crítiques i comentaris que el fitxatge de la planetària escriptora ha suscitat entre la nostrada intellectualitat catalana i que no repetirem aquí, encara que el cronista destacaria el calbot que la Rahola (que també és mediàtica però no sabem de qui és musa) li propina a les pàgines de l'Avui on li arriba a dir que triomfa per "guapa, mallorquina i delicada". Un retret, que sona a enveja de camerino.
Però la Brunete mediàtica dispara també contra el fitxatge mundial de Matas, i ho fa per l'altre flanc, pel "nacionalista", qualificant Matas de "traidor" i comparant la Janer amb la Montse Nebrera. César Vidal, habitual martell d'infidels patris, ataca amb duresa Matas a La Razón en una sèrie de dos articles titulats ambdós "La traición de Matas". Argumenta Vidal que a les Balears "llevan padeciendo el asalto canalla y empecinado del nacionalismo catalán", davant d'això "Matas ha optado por la traición" ja que "ha decidido entregar la política cultural (...) a una nacionalista catalana llamada Mari Pau Janer" que "no pierde ocasión para dar guantazos al PP", situació que compara a "llevar un partidario del PNV en las de UPN", concloent que "ignoro las razones que han llevado a Matas a meter la zorra (...) si yo fuera balear no lo votaria ni harto de vino".
Una crítica dura, la de Vidal, no superada ni per Alejo Vidal-Quadras que des del seu daurat exili europeu escriu a La Razón l'article "Hasta donde hemos llegado", referint-se al fet que el PP presenti a llistes "una conocida independentista pancatalanista". Alejo interpreta que "el virus particularista ha infectado al PP, como le ha sucedido al PSOE".
Ja ho veieu, la Janer d'escriptora mediàtica ensucrada a autèntic cavall de Troia de l'independentisme català... i nosaltres sense saber-ho. Davant d'això el cronista es planteja organitzar el club de fans de la "guapa, mallorquina i delicada" escriptora que, qui sap... potser em recompensa... amb un càrrec al govern independentista del PP balear és clar, no penseu malament.
