La brunete mediàtica és dividida sobre el futur del partit nacionalista Ciutadans de Catalunya. El darrer congrés de la formació, lluny de servir per aprofundir en el corpus ideològic o reforçar la línia identitaria que ha caracteritzat la seva acció parlamentària, ha fet evident el que realment es dirimeix en el si de la formació: anem contra el PP a Espanya o ens quedem només a Catalunya com a instrument de pressió als tebis d’en Piqué? La postura de Rivera, el “niño” de Pedro J., que ha copat tots els llocs de l’executiva amb els seus candidats, és típica del polític pragmàtic i propietari de xiringuito alhora: si l’invent funciona, ni parlar-ne de cedir un centímetre ni que sigui en nom dels principis que se suposa que es defensen. Ho diu el mateix Rivera en l’entrevista a pàgina sencera que ahir dimarts publicava El Mundo: “El proyecto de Ciutadans ha nacido en Cataluña y creo que mi sitio está aquí”. Rivera és de l’opinió que calia esperar a fer el seu congrés abans d’abordar pactes amb Fernando Savater i la seva tropa, que pretén clonar Ciutadans a l’escenari espanyol, d’aquesta manera es pot mantenir Ciutadans en propietat de l’espai nacionalista espanyol alternatiu al PP a Catalunya, com a opció diferenciada del que pugui sortir de mans de Savater i Rosa Diez.

No deixa de resultar curiós que els partidaris de la unitat d’Espanya, l’apartheid lingüístic, etc. a Catalunya acabin trobant la utilitat de la diferència catalana per conservar les nòmines. Una diferència que a més estan disposats a salvaguardar amb els mil vots de més que van “sobrar” del recompte del congrés. L’ABC avui ho diu clar: “Impugnado el recuento de Ciutadans al comprobarse que sobran mil votos”. Havien de regenerar la política, i en un any ja són professionals del “pucherazo”. Quina tropa. Que Boadella cridi els “tanques” o surti a fer el numeret, era menys ridícul que ja es dir.