A Madrid, Barcelona i a la resta de ciutats on s'han dut a terme acampades i concentracions per demanar democràcia real i una societat més justa, la presència destacada de militants, moviments i entitats cristianes ha estat un fet inqüestionable.
Barcelona ·
Entitats com Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau i moltes altres vinculades a l'Acció Catòlica, parròquies, als moviments educatius en el lleure i congregacions religioses s'han adherit amb entusiasme a les protestes. Alguns, fins i tot, com Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau, o el director de Cristianisme i Justícia, Llorenç Puig, van esdevenir les cares visibles del moviment.
També alguna diòcesi, en especial la de Lleida, encapçalada pel seu gran pastor, el bisbe Piris, no es van amagar de mostrar públicament el seu suport als concentrats mitjançant debats i declaracions públiques. Una vegada més, la jerarquia de l'Església, amb honroses excepcions com la del bisbe Piris, ha optat pel silenci i ha preferit no mullar-se. Després es queixen amargament que només són notícia quan es pronuncien sobre el condó, l'avortament o les qüestions relatives a la moral sexual.
Malgrat els pesi als sectors integristes que han posat el crit al cel per aquest suport a les protestes, el compromís del cristianisme per la justícia social és indefugible: està íntimament lligat a l'essència mateixa del missatge evangèlic. No és estrany que els teòlegs i rectors més compromesos, com ara Jose Arregi o Javier Baeza, hagin expressat ben clarament la seva adhesió al moviment de protesta: "La causa dels joves indignats de les nostres places és la causa més justa del planeta sencer i val la pena, encara que fracassi".
Però, quan cal, el discerniment cristià passa també per assumir les errades i no perdre mai l'actitud autocrítica. És el que ha fet Justícia i Pau, amb un posicionament clar, ràpid i modèlic en tots els sentits. Ahir mateix, després dels greus incidents que es van produir a les portes del Parlament de Catalunya, van difondre un comunicat en què "condemnen els actes de violència, insults i manca de respecte a diputats elegits democràticament, realitzats per una minoria d'exaltats. La violència no és mai el camí per defensar cap causa". Més clar impossible.
També els principals dirigents d'aquesta prestigiosa entitat cristiana s'han desmarcat de les agressions, tot demanant que els mobilitzats "revisin en profunditat i realisme la manera més eficaç i ètica de canalitzar la seva indignació". Així s'ha manifestat el director de Justícia i Pau, l'advocat Eduard Ibáñez. Igualment, en la mateixa línia, el president de l'entitat, Arcadi Oliveras, aclamat majoritàriament pels "indignats" de la plaça Catalunya, ha reconegut que la violència ha perjudicat la mobilització.
