Els capellans catalans més oberts, agrupats en quatre fòrums, han fet públic un document en què es lamenten del “desànim i la grisor” que afecta el conjunt de l’Església catalana. Aquests capellans coneixen prou bé la realitat eclesial. Des de fa uns anys, es reuneixen periòdicament per compartir experiències i punts de vista a l’entorn d’una plataforma que agrupa els quatre fòrums existents –Oriol, Alsina, Transversal i Onda- de les diòcesis de Barcelona, Girona, Vic i Solsona.
Els centenars de capellans catalans agrupats en aquests fòrums critiquen el que ha esdevingut una impressió generalitzada en ambients eclesials: la manca de lideratge i de perfil propi que arrossega l’Església catalana des dels anys noranta. Així, davant de les posicions involucionistes protagonitzades per la cúpula de l’Església espanyola, l’Església catalana ha optat pel “silenci respectuós”. En el document s’esmenten, entre altres exemples, la beatificació massiva del diumenge passat, les manifestacions del cardenal Cañizares a favor de la unitat d’Espanya i el paper bel·ligerant de la COPE.

Els capellans catalans incideixen amb tota la raó en els aspectes que provoquen més perplexitat i consternació entre àmplies capes de cristians que observen amb dolor com l’Església apareix cada cop més identificada amb posicions ultraconservadores. D’aquí ve el distanciament de molts fidels que opten per marxar de l’Església, el que molts anomenen “el cisma silenciós”. Fins i tot el bisbe de Girona, Carles Soler Perdigó, ha reconegut obertament aquest fet en la seva homilia de la missa de Sant Narcís: “ens hem de sentir interpel·lats pel distanciament mutu entre l’Església i molts dels homes i dones del nostre país”. Els seus companys i germans en l’episcopat català n’haurien de prendre bona nota i intentar fer gestos valents per sortir de la grisor i del desànim actual, en la línia de les declaracions que va fer l’estiu de l’any passat l’abat de Montserrat Josep Maria Soler.