Potser és una de les típiques serps d’estiu, però tot sembla indicar que no, que la rectificació de l’administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, el bisbe Xavier Salinas, és prou fiable. La darrera setmana del mes de juliol, Salinas va concedir una entrevista a Ràdio Lleida i va afirmar ben clarament que les obres d’art de la Franja de Ponent no sortiran de Lleida fins que la Santa Seu no dictamini qui és propietari de les obres. És a dir, fins que el Tribunal de la Rota no resolgui el recurs que va presentar el bisbe Ciuraneta sobre la propietat de les obres en litigi.
Inicialment, en el moment de fer-se càrrec interinament de l'administració de la diòcesi, Salinas va declarar que no prendria cap decisió. Tanmateix, quan va tornar d'un viatge secret a Roma, va convocar una roda de premsa i va canviar radicalment de parer. Va destituir l'equip jurídic del Bisbat enmig de greus acusacions cap a mossèn Josep Casanova, el qual en lloc d'arrugar-se va donar la cara i va deixar en evidència les maniobres barroeres de Salinas. En una carta oberta va insinuar que Salinas podria ser un "traïdor" i a més va afirmar que estava estudiant querellar-se contra ell. A partir d'aquí, la reacció de la societat lleidatana i de l'opinió pública va ser molt contundent. Es va constituir una plataforma formada per onze entitats de Lleida per vetllar pel procés, o sigui perquè Salinas no s'emportés les obres amb nocturnitat i traïdoria. I senzillament la pressió ha fet efecte. Pel camí, Salinas s'ha adonat que les obres formen part de la col·lecció d'un museu, col·lecció protegida per la llei civil. Al final, haurà acabat entenent, gràcies a la pressió de l'opinió pública i al coratge de mossèn Casanova, que si lliura les obres sense la resolució de la Rota quedarà ben galdós.
Però, enmig de tot això, s'han conegut noves dades sobre tot el que ha hagut de suportar Francesc Xavier Ciuraneta, la qual cosa segurament ha contribuït a la seva malaltia. El periodista Eugeni Casanova, que ja va publicar un excel·lent dossier sobre el cas de les obres d'art de la Franja, ha destapat els noms dels principals culpables de l'autèntic "via crucis" a què ha estat sotmès Ciuraneta. En el reportatge "Ciuraneta, l'art de la resistència" publicat a La Vanguardia el dia 8 de juliol el periodista, habitualment molt ben informat sobre aquesta qüestió, revela quins han estat els principals protagonistes del cas. Des de Ciuraneta fins als responsables de la Generalitat de l'època, passant per l'alcalde Siurana i amb pèls i senyals detalla qui van ser els instigadors principals. Destaquen, per damunt de tots, Pedro López Quintana i l'actual bisbe d'Eivissa, Vicente Juan Segura, "un dels agents més actius a favor de Barbastre". Com molt bé recorda el periodista, el sinistre bisbe d'Eivissa va ser el responsable de la secció dels països de llengua espanyola. Autor material de les referències que va dedicar incomprensiblement Joan Pau II al Pla Hidrològic, alineant-se clarament amb el Partit Popular, Vicente Juan va ser "promoveatur ut removeatur", fórmula habitual per promoure algú que no era ben considerat en el lloc que ocupava. Ara, aquest mateix ínclit personatge apareix com a possible candidat per substituir el bisbe Soler Perdigó a la diòcesi de Girona.
