Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 30 de d'abril del 2009 | 14:50
Crònica · Afers religiosos

La Setmana Tràgica a debat

El proper dimarts s'inauguren unes importants jornades sobre la Setmana Tràgica, organitzades conjuntament per la Biblioteca Balmes i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals. Durant tres dies experts i historiadors debatran els diferents elements que van configurar un dels esdeveniments més dramàtics del segle passat


i que va sacsejar Barcelona ara farà justament cent anys. La conferència inaugural de les jornades, a càrrec de Joan B. Culla, és una bona mostra del relleu dels conferenciants. Al llarg de tres dies s'analitzaran el context, l'impacte i el ressò internacional de la crisi que va esclatar el 26 de juliol de 1909 i que va colpir, entre molts d'altres, el poeta Joan Maragall.

A partir d'aquesta estructura, Cristóbal Robles, Nazario González i Valentí Serra de Manresa exposaran el context polític, social i eclesial, respectivament, de la Setmana Tràgica. Quant a l'impacte, José Andrés Gallego se centrarà en els fets; Pedro Alvarez en la maçoneria, i Josep M. Figueres en la premsa. Aquest apartat serà complementat amb seqüències de la pel·lícula "La ciutat cremada" d'Antoni Ribas. I finalment la repercussió exterior serà tractada per Fernando García Sanz.

Les jornades seran clausurades pel prefecte de l'Arxiu Secret Vaticà, Sergio Pagano. No endebades el director de la Biblioteca Balmes, Ramon Corts, que també intervindrà en la sessió conclusiva, és un dels historiadors eclesiàstics que més s'ha especialitzat en la investigació de l'Arxiu Secret Vaticà. Precisament, la participació del prefecte de l'Arxiu juntament amb la del cardenal Lluís Martínez Sistach evidencia l'interès de la pròpia Església en una convocatòria que té per finalitat analitzar un dels episodis històrics més foscos del segle XX. L'Església va ser una de les grans víctimes, amb l'assassinat d'alguns capellans i sobretot la crema de moltes esglésies i convents. Els sagnants esdeveniments van acabar amb l'afusellament de Francesc Ferrer i Guardia, acusat d'instigar la revolta.

En el fons, tal com ha reflectit l'historiador Jordi Albertí en la seva obra "El silenci de les campane"s, les causes de l'anticlericalisme eren molt fondes. Aquí rau l'encert d'una iniciativa que, amb la participació de destacats historiadors "civils", ben segur servirà per fer un pas més en l'anàlisi de les motivacions i el paper que van jugar els principals actors que hi van intervenir.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat