Per als cristians, la quaresma, el temps previ a la Pasqua, significa conversió, passar de la mort a la vida, del pecat a la llum. Per això és un moment en què les comunitats animen els cristians a confessar-se i moltes organitzen celebracions comunitàries de la penitència. Aprofitant aquesta avinentesa, els capellans ultraconservadors de la diòcesi de Barcelona i de Terrassa que promouen els blogs integristes han fet un Barcelona i de Terrassa que promouen els blogs integristes han fet un pas més en la seva particular i obsessiva creuada per combatre tots aquells que no són reaccionaris com ells. Aquesta vegada han aprofitat el delicat tema de la confessió i han llençat una campanya pública de delació, a través d’internet, contra els preveres que duen a terme l’absolució comunitària. El magisteri i les normes estableixen que la confessió sigui individual i es reserva l’absolució comunitària, introduïda pel Vaticà II, per a determinats supòsits. Encara que és mal vista per la jerarquia, tanmateix, no s’ha prohibit absolutament i s’ha de tenir en compte que moltes comunitats fan celebracions on es combina les dues modalitats.

Així, doncs, els preveres integristes primer van demanar els fidels de les parròquies que col•laboressin en la seva iniciativa, tot trametent una denúncia anònima que inclogués el nom de la parròquia i del capellà que practicava l’absolució comunitària. És a dir, per denunciar els seus germans capellans. Després, han tingut la pocavergonya de publicar aquesta llista de “pecadors”, com la de la pel•lícula de La llista de Schindler però a l’inrevés, i a sobre castellanitzant els noms dels preveres. Tot plegat, deplorable, més propi de règims dictatorials o policials. Ràpidament, el seu referent espanyol, Fernández de la Cigoña, que participa regularment en activitats falangistes i actes on hi assisteix, per exemple, Blas Piñar, se n’ha fet ressò i ha ampliat la notícia per tot Espanya. I al mateix temps, el bisbe de Vic, Romà Casanova, s’ha afegit a la pràctica gens evangèlica d’assenyalar amb el dit els “culpables” amb una glossa dominical en què advertia els “preveres que, desobeint la voluntat de l’Església, facin una celebració comunitària de la penitència han de saber que, a més de desobeir l’Església, enganya els qui ha de portar pels camins de la veritat i de la caritat”. Com a mínim, el bisbe de Vic dóna la cara. Més greu és la persecució inquisitorial basada en delacions anònimes, enardides per còmplices que animen els responsables de la campanya que continuïn “amb la seva tasca d’investigació, i el resultats de la qual els enviïn no només a la Nunciatura sinó també a la Santa Seu”.