Contra tots els pronòstics, fa dues setmanes l'arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, es convertia en el primer bisbe espanyol i europeu condemnat per un tribunal civil. El titulat del Jutjat Penal número 5 de Granada el va condemnar per coaccions i injúries contra un capellà de l'arxidiòcesi, Francisco Javier Martínez Medina, curiosament amb el mateix nom i primer cognom que l'arquebisbe. La sentència declara provat que l'arquebisbe va impedir que el capellà continués amb l'elaboració d'un llibre sobre la catedral, el va suspendre de sou, el va fer fora de la Facultat de Teologia i el va acusar per mitjà d'una carta d'apropiació indeguda i d'extorsió. En la sentència també es considera provat que l'arquebisbe el va acusar de ser un mal capellà i que el va amenaçar que "amb un fuet l'ensenyaria a obeir".
Francisco Javier Martínez no és un bisbe qualsevol. Profundament conservador, va ser nomenat bisbe auxiliar de Madrid amb només 37 anys. Home extrovertit i amb un fort caràcter, barreja conviccions polítiques i idearis cristians. En el si de l'episcopal espanyol, representa l'ala més dura i alhora profundament anticatalana. Encara se'l recorda en intervencions explosives a la televisió, defensant postures reaccionàries. Més tard va ser bisbe de Còrdova, on va protagonitzar un enfrontament sonat amb el president de Cajasur, el també capellà Miguel Castillejo.
Malgrat les maniobres, pressions i amenaces que va protagonitzar Martínez per doblegar Castillejo, va perdre la batalla i, com a compensació, va ser "ascendit" a arquebisbe de Granada. En aquesta nova destinació ha provocat escàndols de tota mena, algun tan polèmic com el del poble d'Albuñol, que va ser castigat per l'arquebisbe sense misses i enterraments perquè donaven suport al rector que havia estat traslladat. Com a conseqüència de tot plegat, 132 capellans de l'arxidiòcesi han subscrit un document molt crític contra Martínez que han fet arribar al nunci del Vaticà a l'Estat espanyol.
El cas de l'arquebisbe de Granada, però, té altres ramificacions que a poc a poc van sortint a la llum. Martínez està vinculat des dels anys 70 al moviment ultraconservador Comunió i Alliberament, més dretà que l'Opus Dei, fundat l'any 1954 pel sacerdot italià Luigi Giussani, i que avui s'estén a prop de 70 països, amb una gran influència, per exemple, a Itàlia. A l'Estat espanyol, on se'ls coneix amb el nom de "cielinos" tenen una presència notable en els camps editorial i universitari. Doncs bé, Comunió i Alliberament el mateix dia que es va fer pública la sentència va difondre una nota pública en què criticava amb vehemència la condemna a l'arquebisbe, amb arguments tan curiosos com que "la seva actuació ha estat encaminada a preservar el bé de l'Església". I, el que és més greu, tenen la barra d'afirmar que la sentència "suscita interrogants sobre la tutela efectiva de la llibertat necessària per exercir el ministeri episcopal".
I precisament aquesta és la mateixa línia argumental que adopta no un membre qualsevol de Comunió i Alliberament, sinó ni més ni menys que el director de continguts de la cadena COPE, José Luis Restán. Aquest alt directiu carrega frontalment contra la sentència amb l'argument que "deixa als peus dels cavalls l'exercici quotidià del ministeri episcopal, el que significa que la llibertat religiosa queda desemparada a la pràctica". O sigui que un arquebisbe pot actuar impunement, mitjançant coaccions i injúries, contra qualsevol capellà. Curiós concepte de llibertat religiosa i de ministeri episcopal tenen Comunió i Alliberament i la cadena COPE!
