El bisbe de Girona, Carles Soler Perdigó, va fer ahir un acte de coherència i valentia. Abans que l’Audiència Nacional decidís la seva postura en relació amb el cas Ignacio de Juana Chaos, es va mostrar favorable al règim atenuat de presó, tot adduint raons humanitàries: “Sempre estarem a favor del que sigui a favor de la persona”. Ràpidament, com ja era previsible, els sectors integristes catòlics espanyols i catalans se li han llençat al coll, amb tot tipus d’acusacions. De fet, el bisbe Soler Perdigó no acostuma a prodigar-se en els mitjans de comunicació i gairebé no fa mai declaracions públiques. Però això no vol dir que els guardians de l’ortodòxia no li hagin posat el dit a l’ull. Els molesta profundament, ras i curt, el seu tarannà. Home moderat i de seny, fidel al país i al Vaticà II, s’ha convertit en un enemic incòmode per als reaccionaris. Una i altra vegada l’acusen de permetre les desafeccions més greus perquè no actua fulminantment contra els capellans que pertanyen al Fòrum Alsina, que manté posicionaments crítics respecte de la moral sexual i altres aspectes generals de l’Església catòlica. En un clima més propi de l’obscurantisme medieval, aquests mateixos sectors ultraconservadors –amb importants complicitats catalans- s’inflen de trametre informes i dossiers de denúncia a Roma. No és estrany, doncs, que el bisbe de Girona hagi hagut d’afrontar situacions molt dures a Roma, on ha estat cridat en més d’una ocasió pels màxims responsables del Vaticà per donar explicacions sobre els seus capellans crítics. Sens dubte, Soler Perdigó ha esdevingut un dels objectius de l’ultradreta catòlica, que somnia amb un relleu fulminant un cop compleixi els 75 anys, edat preceptiva en la qual han de presentar la seva renúncia per edat. Alhora, des de fa temps, han començat a maniobrar perquè el seu substitut tingui un perfil radicalment contrari al bisbe Soler Perdigó. Volen promocionar algun eclesiàstic reaccionari, hostil al catalanisme, que sintonitzi amb les tesis de la caverna eclesial liderada per Rouco i Cañizares. I si és possible que sigui valencià.
