Els jesuïtes van escollir el proppassat dissabte l'espanyol Adolfo Nicolás nou prepòsit general. El seu nom no sonava entre els candidats més ben posicionats. En canvi, internament se'l coneixia i se'l valorava, no endebades la seva trajectòria és molt semblant a la del mític Pedro Arrupe. En l'anterior Congregació General, molts el volien com a substitut d'Arrupe, però la seva elecció era impossible en un temps de gran involució amb Joan Pau II al capdavant de l'Església. Ara, però, amb l'astúcia intelligent que els caracteritza, els jesuïtes van mantenir el seu nom en secret. Així no se'l "cremava" i feia més difícils les maniobres per avortar la seva candidatura. No resulta estrany aquesta prudència jesuítica, ja que el perfil del nou responsable màxim de la Companyia de Jesús està amarat de compromís pel Vaticà II, els pobres, el diàleg interreligiós i la inculturació de la fe a l'Àsia. La seva elecció s'ha d'interpretar com una aposta decidida dels jesuïtes per reforçar totes aquestes línies, avui molt qüestionades pel Vaticà. Només cal recordar que quatre dels set teòlegs sancionats recentment són jesuïtes.
Adolfo Nicolás parla, entre moltes altres llengües català, perquè va estudiar al prestigiós Casal Borja de Sant Cugat. Però, sens dubte, el més significatiu de la seva trajectòria és el seu pas durant 46 anys per l'Àsia i en concret pel Japó, on va ser provincial. Nicolás hauria tingut un paper rellevant en el Sínode de l'Àsia de 1988 que va advocar per una major descentralització eclesial. Molts teòlegs consideren Nicolás com un dels impulsors i símbols de la trobada entre religions, una nova forma de missió cristina, basada en el diàleg.
De la "teologia del progrés" -la seva tesi doctoral-, ha passat a convertir-se en un dels màxims exponents del diàleg interreligiós, un punt que suscita pors i recances en la línia més oficial, com ho demostra la condemna a l'obra de José María Vigil Teología del pluralismo religioso.
L'elecció del castellà Adolfo Nicolás suposa un cop d'audàcia i un signe de la llibertat total amb què han actuat els jesuïtes. Significa que fan una opció molt clara per la renovació, per afrontar amb gosadia els reptes de la inculturació de la fe, el diàleg interreligiós i la lluita per la justícia.
Precisament en el seu primer missatge el nou prepòsit general va deixar molt clara la seva opció pels pobres. Als delegats que l'han escollit en la segona votació no els han tremolat les cames, malgrat els missatges que feia pocs dies havien rebut, fins i tot de Benet XVI, reclamant-los "adhesió total a la doctrina catòlica en relació amb la teologia de l'alliberament, el matrimoni i la pastoral de les persones homosexuals". La satisfacció que han mostrat per l'elecció Martín Patino, Pedro Miguel Lamet, Ignacio Arregui i tants d'altres és una garantia que l'esperit del Vaticà II continua bufant en les files dels jesuïtes. I d'esperança per a tots els cristians.
