Aquest dissabte la religiosa María José Caram oferirà una conferència a Barcelona sobre la seva experiència personal al Sud Andí, titulada “L’Església del Sud Andí. Un testimoni a favor de la vida dels pobles indígenes des d’una perspectiva de gènere”. La conferència, organitzada conjuntament per la Parròquia Mare de Déu dels Dolors i Església
Plural, se celebrarà al teatre de la Parròquia (carrer Begur, 8) a les vuit del vespre. Maria José Caram, dominica argentina, va ser la directora de l’Institut de Pastoral Andina, creat pels bisbes del Sud Andí, i també va treballar a l’Institut d’Estudis Aimaras, en tasques d’animació sobre la perspectiva de gènere, i com a formadora de seminaristes al Seminari Casa San José d’Ayaviri. Un dels bisbes del Sud Andí era el català Joan Godayol, bisbe de la Prelatura d’Ayaviri des de 1992 fins a 2006, el qual va ser obligat a marxar del Perú pel nunci que es va negar a oferir-li una altra diòcesi al Perú quan Godayol va demanar el canvi per raons de salut.
En aquesta extensa zona del Perú, una de les més empobrides d’Amèrica Llatina, es va promoure una singular experiència eclesial, basada en la participació laïcal, la defensa dels drets humans, el compromís social i el diàleg i el respecte per la cultura andina, en especial amb els indis aimaras. Ara tota aquesta valuosa tasca pastoral d’inculturació de la fe de més de trenta anys perilla a causa de la involució eclesial, concretada en una ofensiva dels grups més reaccionaris. Quatre dels bisbes del Sud Andí han estat reemplaçats per bisbes a la dreta de l’Opus Dei, com Kay Martin, pertanyent a l’ultraconservador nou moviment del Sodalicio de Vida Cristiana, sorgit al Perú els anys 70, que té com a finalitat principal lluitar contra la Teologia Marxista de l’Alliberament, tal com ells mateixos l’anomenen. María José Caram va col•laborar estretament amb el bisbe català Joan Godayol i ara està fent la seva tesi doctoral a Catalunya sobre l’acció de l’Esperit Sant en les cultures andines. Un dels directors de la seva tesi és el pare Gustavo Gutiérrez, pare de la teologia de l’alliberament, inspirador precisament del model pastoral del Sud Andí.
