Arran de la publicació la setmana passada de la notícia relativa als insults gravíssims que va dedicar Francisco José Fernández de la Cigoña al bisbe Juan María Uriarte, s’ha suscitat una viva controvèrsia en els sectors ultraconservadors catòlics catalans. Els seguidors d’aquest conegut personatge, que es dedica amb gran fúria a criticar sense pietat els bisbes, responsables de pastoral, moviments, grups i entitats que no s’adhereixen a la línia més reaccionària, han sortit en massa per defensar-lo aferrissadament. Alguns, pocs, han reconegut públicament que va ser un error qualificar Uriarte de “fill de puta”. Altres han rebutjat de ple que se’ls titlli d’integristes, tot dient que és el típic recurs fàcil o protestant perquè “es digui integristes a uns catòlics que només malden per romandre fidels al Sant Pare”. Doncs bé, gràcies a un atent lector de Tribuna Catalana, hem pogut esbrinar algunes de les amistats ideològiques de Fernández de la Cigoña. El web d’Acción Juvenil Española dóna compte de diverses intervencions d’aquest advocat que es dedica, com ell mateix es presenta, a la història eclesial contemporània.
El butlletí mensual d’AJE informa, amb tot tipus de detalls i elements gràfics, de les activitats que organitzen el Movimiento Católico Español y Acción Juvenil Española o d’aquelles en què participen. Totes tenen un denominador comú: la seva orientació ideològica, ben concreta i definida. Així, entre d’altres, entremig d’una munió de fotografies de banderes preconstitucionals i persones amb la mà enlaire, es difonen celebracions del 20-N i del Dia de la Victòria, homenatges a la bandera el 12 d’octubre, misses per Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera, condols per Pinochet, el fill del Duce i Stroessner, funerals al Valle de los Caídos, misses per herois de la División Azul, dinars de la Hermandad Provisional de Alféreces Provisionales, participació en manifestacions convocades pel Front Nacional, amb fotografia inclosa amb Jean Marie Le Pen, i en el Congrés Nacional del Moviment Sociale Italiano, conferències de Fuerza Nueva o Sociale Fiamma Tricolore, i una manifestació contra la invasió migratoria. Moltes d’aquestes activitats finalitzen amb el cant del “Cara al Sol”, “Prietas las filas”, “Isabel y Fernando” i “Oriamendi. Per cert, que en un dels dinars de germanor apareix també Francisco José Fernández de la Cigoña, esmentat en la crònica com un dels assistents destacats, a la presidència, on també hi era Blas Piñar.
A partir d’ara, tots els qui continuïn defensant, aclamant o enardint Fernández de la Cigoña poden inscriure’s directament a l’AJE. O, si encara ho consideren poc ortodox, a la Falange autèntica.
