Francesc Xavier Ciuraneta ha anunciat que presenta la seva renúncia a causa de la malaltia de Parkinson, després que setmanes enrere hagués de ser ingressat per una insuficiència respiratòria. En un gest poc usual de transparència, Ciuraneta ha reconegut les seves limitacions i ha fet públic que es retira perquè no pot atendre les seves obligacions. Tant a l’interior de la diòcesi com en la societat de Lleida pràcticament tothom ha coincidit a elogiar aquest home senzill i honest que ha maldat incansablement perquè el patrimoni artístic de la Franja no patís una espolació política, un cop s’ha demostrat documentalment que moltes de les obres van ser comprades pel bisbe Messeguer el segle XIX I és que poques vegades les lloances dedicades a una persona que es retira són tan justes i equànimes com en aquesta ocasió. Sense estridències, Ciuraneta ha mostrat una fermesa, tenacitat i coratge que el seu antecessor Ramon Malla no va saber exercir quan l’any 1995 l’arbitrarietat política va provocar que 111 parròquies anessin a parar a Barbastre, on l’Opus Dei té l’important centre de Torreciudad. D’ençà que va arribar a Lleida, Ciuraneta ha intentat amb tots els recursos possibles que les obres d’art no fossin traslladades sense cap raó jurídica. La seva posició sovint ha patit incomprensions, buits, atacs duríssims i, malauradament, pocs suports explícits de la resta de bisbes catalans. Fins i tot el PAR i altres sectors reaccionaris han demanat públicament que el Vaticà l’excomuniqués i el cessés fulminantment. Evidentment, Ciuraneta feia nosa i com han reconegut els principals col•laboradors seus, la seva salut se n’ha ressentit de tot plegat. Després del franquista Aurelio del Pino –que va qualificar Franco de dit de Déu- i del tímid Ramon Malla, Francesc Xavier Ciuraneta ha estat el millor bisbe contemporani de Lleida. Al costat de la seva defensa de l’art de la Franja també ha promocionat el laïcat i ha potenciat diverses institucions eclesials. El nunci, que va nomenar el nefast jutge Silverio Nieto per vèncer la ferma posició del bisbe de Lleida, hauria de pensar-s’ho dues vegades abans de proposar un nou bisbe que desfés l’obra de Ciuraneta i facilités la sortida de les obres d’art per motius exclusivament polítics.
