Abans de començar les seves vacances, el Sant Pare ha impulsat dues iniciatives que, analitzades conjuntament, suposen un pas enrere en relació amb l’esperit del Concili Vaticà II. Primer va ser el Motu Proprio titulat Summorum Pontificum que permet, si els fidels ho demanen, l’ús del llatí en la celebració de la missa, d’acord amb el Missal tridentí de Pius V. Les explicacions benèvoles de molts teòlegs i liturgistes subratllen que amb aquesta mesura Benet XVI pretén facilitar la reconciliació dels sectors escindits fidels al bisbe francès Lefevre, excomunicat de l’Església per Joan Pau II. D’altra banda, sembla clar que la incidència real serà ben escassa, ja que la majoria dels cristians que van a missa, per entendre’ns, no demanaran la missa en llatí. A més, molts capellans desconeixen pràcticament el llatí, amb la qual cosa l’abast de la iniciativa serà ben limitat.

Tanmateix, pocs dies després, s’ha fet públic un altre document en què es reafirma que l’Església catòlica és l’única veritable. En el document, concís i curt, redactat en forma de preguntes i de respostes per reblar encara més clau, s’afirma que “L’Església de Crist subsisteix en l’Església catòlica, governada pel successor de Pere i pels bisbes en comunió amb ell (...) el terme subsisteix s’atribueix exclusivament a l’Església catòlica”. I en la darrera pregunta, per si encara hi havia dubtes, es formula que les comunitats protestants “no tenen la successió apostòlica mitjançant el sagrament de l’orde, i, per tant, estan privades d’un element constitutiu essencial de l’Església”. El document està signat pel Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, William Levada, el successor de Ratzinger. Precisament l’any 2000 aquesta mateixa Congregació, quan l’actual Sant Pare n’era el responsable, va publicar un document en una línia semblant, Dominus Iesus, en el qual ja es deixava ben clar que fora de l’Església no hi havia salvació.

Com és normal diferents responsables de les esglésies ortodoxes i evangèliques ja han manifestat la seva sorpresa i el seu neguit. Però el desconcert també ha estat ben present en moltes comunitats catòliques. Les dues iniciatives juntes fan pensar que Benet XVI ha donat un nou cop de timó en una línia involucionista, a partir de la seva coneguda creuada contra el relativisme moral. Davant l’aprovació de la missa en llatí, un bisbe italià va reconèixer públicament que era el dia més trist de la seva vida. Si analitzem la repercussió que tindrà el segon document, és evident que l’ecumenisme i el diàleg interreligiós en sortiran malparats.