"Si hubiera votado toda la gente de nuestra edad, no habríamos perdido las elecciones". Aquesta frase textual va ser pronunciada pel cardenal Antonio María Rouco, líder de l'Església espanyola, el dia 19 de març de 2004, festivitat de Sant Josep, a Roma. El marc escollit per a aquesta lamentació personal pocs dies després que el PSOE guanyés les eleccions - va usar significativament la primera persona del plural- va ser el Collegi Espanyol de Roma, davant de l'ambaixador espanyol, altres autoritats i un centenar de capellans espanyols que estudien a Roma. La majoria d'aquesta estudiants es convertiran, a mitjà termini, en bisbes.
Convé recordar aquesta frase lapidària per contextualitzar el darrer conflicte Església espanyola-Govern, arran de la concentració del 30 de desembre a Madrid en favor de la família. De fet, la manifestació va ser organitzada, convocada i executada amb una doble finalitat. D'una banda, torpedinar el clima d'entesa entre el Govern espanyol i el Vaticà aconseguit l'any passat. Entesa que afavoriria l'actual president de la Conferència Episcopal Espanyola, Ricardo Blázquez. D'aquesta manera, Rouco es configura com l'alternativa ultraconservadora a la moderació de Blázquez, confirmada fa pocs dies a Barcelona en la reunió dels capellans de la Província Eclesiàstica de Barcelona.
El problema és que se'ls va escapar de les mans, van anar massa lluny. Les al·locucions apocalíptiques de Rouco, Cañizares i García Gasco van ser tan forassenyades que han quedat ells mateixos en evidència. La prova és que el Partit Popular se n'ha desmarcat. No hi van assistir els seus màxims dirigents i ara reconeixen que si guanyen les eleccions no derogaran les lleis que, segons el reaccionari García Gasco, provoquen "la dissolució de la democràcia". La ultraconservadora cúpula de l'Església espanyola s'ha situat a la dreta del PP.
Més enllà de la controvèrsia, previsible i superficial al capdavall, i del poder dels nous moviments encapçalats pels kikos, aquests dies ha tornat a planar una qüestió més de fons al damunt de la taula. La política de nomenaments de bisbes continua reforçant els sectors més integristes. Nomenaments que dibuixen el poder del que es coneix com l'era Roucoborgia. Només cal veure les fotografies dels bisbes que van assistir a l'acte. Una bona mostra la tenim amb els bisbes catalans en actiu que van assistir a la concentració de Madrid: Jaume Pujol, Xavier Salinas i Josep Ángel Sáiz Meneses. Encara que dissimulin a les seves diòcesis i vulguin aparèixer com a conciliadors, van fer costat a les diatribes incendiàries que es van formular a Madrid.
