És prou conegut el treball de nuclis culturals i socials dels País Valencià per preservar i enfortir la llengua catalana, malgrat les pressions duríssimes del búnquer barraqueta. El que es desconeix és l’esforç, gairebé heroic, de capellans de base del País Valencià que fan mans i mànigues per garantir l’ús del català en la vida ordinària de l’Església. Els seus bisbes, especialment l’arquebisbe de València García Gasco i el fins fa poc el bisbe de Castelló Juan Antonio Reig, han mantingut una actitud clarament hostil envers la llengua catalana.
Per això, té molt de mèrit la iniciativa d’un grup de capellans del País Valencià que han decidit, sense cap suport econòmic, adaptar lingüísticament el leccionari "Llibre del Poble de Déu", publicat l’any 1975, on es recullen les lectures que es fan a totes les misses, d’acord amb els diferents temps litúrgics. Tota vegada que són conscients de les dificultats que suposaria aconseguir l’aprovació dels seus bisbes i de la Conferència Episcopal Espanyola han decidit tirar pel dret. Amb l’assessorament de filòlegs i fent servir les eines lingüístiques més modernes, fa més d’un any que han iniciat aquest treball d’adaptació lingüística a la parla més correcta del País Valencià. Sense fer soroll, han estat capaços d’editar prop de 200 llibres, que han estat adquirits pel mateix nombre de capellans d’Alacant, València i Castelló.
És una mostra intel·ligent de la feina d’aquests sacerdots per tal que els seus feligresos puguin escoltar la Paraula de Déu en català. Sens dubte, mereixerien un homenatge públic per la seva tasca, però ells prefereixen romandre en l’anonimat. I és que al costat del lobby ultraconservador valencià, liderat pel cardenal Cañizares i per García Gasco, sortosament hi ha una altra realitat encoratjadora, que no surt als diaris, basada en l’autenticitat i el servei a les diferents comunitats, protagonitzada per capellans coherents i fidels a l’Evangeli. Una realitat molt més valuosa.
