Aquest cap de setmana va morir sobtadament el mestre de molts periodistes, Josep Maria Huertas Clavería, amb una llarga i brillant trajectòria en molts mitjans de comunicació. Segurament Huertas Clavería era un dels darrers exponents d’un tipus de periodisme crític, exigent i idealista. Per això també va tenir problemes professionals, perquè, tal com va glossar el seu gran amic Martí Gómez “era un tio que li agradava ficar-se en embolics”. Tanmateix, potser un dels aspectes clau que va donar sentit a la seva vida ha passat desapercebut per al gran públic. Huertas era, també, un militant cristià, des de jove, a la Parròquia de Santa Maria del Taulat, a l’Acció Catòlica i més en concret a l’Acció Catòlica Obrera, l’ACO. Per aquesta raó, va presidir la concelebració de l’eucaristia el consiliari del seu grup, Jesús Lanao, acompanyat dels capellans periodistes Josep Bigordà i Francesc Romeu i, entre els assistents, el fundador de l’Escola de Periodisme de l’Església, Joan Alemany. No en feia ostentació, de la seva militància cristiana, però tampoc se n’amagava. Quan calia dedicava alguns dels seus punyents articles a les arbitrarietats de la jerarquia eclesial, de la mateixa manera que sempre va combatre la injustícia en els camps social, cultural, urbanístic i polític. Ben segur que la utopia cristiana va esdevenir un dels seus motors o fils conductors que l’animaven a continuar denunciant els abusos del poder. En aquesta línia de cristià compromès, va acceptar sense cap resistència aparèixer públicament com un dels signants de la Carta oberta a l’episcopat espanyol, el juny passat, en què es criticava durament els intents de la Conferència Episcopal Espanyola de justificar teològicament la unitat d’Espanya. Altres haguessin fugit d’estudi, amb l’excusa que no es podia comprometre perquè era el degà del Col•legi de Periodistes. No era aquest el seu estil de cristià compromès. El valor del seu testimoniatge i de la seva aportació, com va subratllar el jesuïta Lanao, mereix ser reconegut perquè va contribuir incansablement a fer un món millor.