La Fundació Relleu celebra aquests dies el seu XXVIè Curs d’estiu, que enguany se centra en el tema “Memòria i dignitat”. Durant tres dies historiadors com Joaquim Ferrer, Solé i Sabaté, Oriol Junqueras o Francesc Vicens, filòsofs com Gregorio Luri i Jordi Sales, l’escriptor Joan Francesc Mira i altres pensadors han aportat les seves reflexions sobre aquesta qüestió tan debatuda darrerament. Un dels àmbits que han estat objecte d’estudi ha estat l’eclesial.
La Fundació Relleu, des dels seus orígens, té una clara inspiració cristiana i molts dels seus promotors són actius militants cristians. Per aquest motiu van convidar el bisbe Joan Carrera, el qual va fer un recorregut històric sobre el paper que ha jugat l’Església catalana en la Renaixença, el primer terç del segle XX, la II República i l’esclat de la Guerra Civil i el franquisme. Així, durant la Renaixença catalana l’Església va saber encarnar-se en el poble, de la mà de Torras i Bages, superant els vells esquemes de confrontació i la mentalitat eclesial d’antic règim.
Carrera va destacar que fins al darrer moment, el juny de 1936, el gran canonge Carles Cardó va combatre la teoria de la catàstrofe prèvia, que justificava la confrontació perquè donaria pas a la construcció d’una nova realitat sorgida de les runes. Aquesta va ser la matriu del nacional-catolicisme, dominant després de la Guerra Civil. Temptació que continua ben present en el subconscient dels sectors més determinants de la Conferència Episcopal Espanyola.
L’Església catalana de la postguerra i més tard durant el Concili Vaticà II assumeix el compromís en favor de la justícia i contra la pobresa, en especial en la seva actuació d’acolliment dels immigrants en els suburbis de l’àrea metropolitana, sense perdre el sentit d’encarnació en el país. Aquí és on el bisbe Carrera va alertar ben clarament de la situació actual que travessa l’Església catalana: “No està assegurada l’encarnació de l’Església en el país, no és clara de cara al futur. Tampoc no està assegurada l’opció pels pobres. Els impulsos que vénen de fora són perillosos”. I en resposta a una pregunta sobre aquest punt d’un dels assistents, Carrera va apel.lar a l’actual correlació de forces per explicar la delicada situació de l’Església catalana: “Hem de jugar amb intel.ligència i veure la nostra capacitat d’incidència”.
