El llenguatge eclesial és sinuós, ple de matisos i de registres. Les metàfores, insinuacions i tot tipus de figures retòriques acostumen a embolcallar sermons, conferències i al•locucions de bisbes o responsables de l’Església. Precisament per això mereix ser posat en relleu la conferència que va pronunciar aquest dilluns el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera. El marc escollit d’aquesta conferència no podia ser més significatiu: la lliçó inaugural del Centre d’Estudis Pastorals, institució que ara compleix el seu 40è aniversari. En una conferència ben estructurada, profunda i lúcida, Joan Carrera va fer una defensa aferrissada del Concili Vaticà II - “El nostre somni va ser el Vaticà II”- i de la generació dels capellans que en va ser la protagonista. Una generació que és acusada cruelment per alguns capellans integristes més joves de ser els culpables de tots els mals de l’Església actual, des de la manca de vocacions fins al descens de la pràctica religiosa; potser també aviat se’ls acusarà de ser els culpables de l’holocaust... Doncs bé, l’únic bisbe que s’ha atrevit a defensar públicament que l’Església havia de demanar perdó pel seu paper durant el franquisme, va repassar acuradament les valuoses aportacions de la renovació conciliar, contraposant-la al “nacionalcatolicisme, l’estat confessional fruit d’una croada”. També va reconèixer públicament els mèrits dels qui van ser els creadors i directors del Centre d’Estudis Pastorals, mossèn Batlles i mossèn Totosaus, que van dimitir l’any 1992 dels seus càrrecs en desacord amb el cardenal Carles. Així mateix, Joan Carrera va subratllar la vigència dels anomenats valors “substancialment conciliars”, com ara la capacitat de comprensió i d’acolliment, l’opció per la pobresa evangèlica i pels pobres, el compromís amb la causa de la justícia i de la llibertat i l’encarnació en la realitat catalana. Valors que avui molts “ataquen matusserament, des de la passió, la ignorància”.

Al costat de tots aquests valors apuntats pel bisbe Carrera, també hi va haver espai en el decurs de la seva conferència per a l’autocrítica i, especialment, per a la denúncia dels qui en l’actualitat es dediquen a carregar sistemàticament contra la generació dels capellans que va anar a treballar amb entusiasme i generositat a les barriades populars. Les paraules del bisbe Carrera van ser clares, contundents i precises, sense cap confusió possible: “Cometen una injustícia històrica molts que ara parlen d’aquella dècada negativament, amb superficialitat i amb mirada simplista, sovint amb un punt d’estrany ressentiment(...) Als qui avui, amb displicència ignorant fan escarafalls davant l’oposició radical de les meves generacions al nacionalcatolicisme els manca experiència del que representava pastoralment”. Més clar impossible, així ho van entendre els assistents que omplien de gom a gom la sala, amb els seus llargs i càlids aplaudiments al final de la conferència.