Aquest diumenge diverses entitats cristianes de base han convocat una trobada de pregària de suport a la Parròquia San Carlos Borromeo de Madrid i al teòleg Jon Sobrino. Tant la parròquia com Jon Sobrino han patit darrerament la repressió de la jerarquia eclesial.
En el primer cas, la Parròquia San Carlos Borromeo, amb un equip de preveres compromès amb els pobres i marginats del barri d’Entrevías, ha estat tancada fulminantment per l’arquebisbe de Madrid, el cardenal ultraconservador Antonio María Rouco. Pel que fa al teòleg de l’alliberament basc Joan Sobrino se li ha comunicat oficialment una “notificació” pels suposats enfocaments heterodoxos d’algunes de les seves obres.
La mobilització se celebrarà a la Parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat, dirigida pels jesuïtes, el diumenge dia 6 de maig a les set de la tarda. Convoquen la trobada de pregària les comunitats cristianes García Nieto i Lindavista de Cornellà, Sant Antoni d’Esplgues i el grup Cristians en Diàspora i l’Associació Cristianisme i Segle XXI. La iniciativa d’aquestes entitats, liderada entre d’altres pel professor Jaume Botey, incansable defensor d’innombrables causes a favor de la pau i la justícia, s’emmarca en el desig “d’expressar públicament la seva solidaritat amb el model d’església que representen” la Parròquia d’Entrevias i Jon Sobrino, “un referent de compromís social i de coherència evangèlica”.
Després que es produís el tancament de la Parròquia de Madrid, alguns col·lectius catalans van manifestar la seva opinió contrària a aquesta decisió unilateral que ha aixecat fortes protestes. Així, el Fòrum Alsina de Girona i Església Plural van posicionar-se clarament en contra del tancament. Ara, altres entitats que formen part dels sectors més progressistes de l’Església també fan sentir la seva veu. Malgrat totes les dificultats, no perden l’esperança, com ho demostra la cita que encertadament han triat per cloure la convocatòria de l’acte de diumenge: “Ens veiem oprimits per tot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no abatuts” (Segona Carta de Sant Pau als Corintis, 4 8-9).
