L’Església catalana acaba de presentar el document pastoral col·lectiu Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor [document en Word], elaborat en el 125è aniversari de la declaració de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya. El document, contràriament al que alguns mitjans han destacat en una anàlisi superficial, dibuixa un perfil propi de l’Església catalana, concretat en un to i en unes formes radicalment allunyades del discurs oficial de la jerarquia de l’Església espanyola.
En un estil de redacció semblant al document Arrels cristianes de Catalunya - no és cap casualitat-, el document de l'episcopat català no té res a veure amb les proclames incendiàries, apocalíptiques i reaccionàries, a la dreta del PP, de bisbes com el de Jaca, Sanz, de les comunicacions de la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida i, en especial, de la visió catastrofista del cardenal arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares. Fins i tot, assenyalen aspectes positius de la nostra societat, una cosa impensable per als jerarques espanyols. Un cop més, doncs, es confirma un altre tarannà, més respectuós, constructiu i moderat, tal com va palesar la radiografia del clergat diocesà espanyol, en què els capellans catalans respiren un altre aire.
Segurament un dels punts d'aquest document més significatius és el del rebuig dels fonamentalismes que basen la seva actuació en la imposició. "Els nostres tocs d'atenció com a pastors tenen sempre sentit de protesta, mai d'una pretesa imposició. I encara proposta nascuda de l'Evangeli, no inspirada en cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític". Sobren comentaris, però més d'un integrista catòlic de casa nostra s'estarà estirant els cabells quan ho llegeixi. Aquests sectors ultraconservadors, si poguessin, cremarien tots els desviacionistes o heretges a la foguera. Però el document col·lectiu dels bisbes catalans opta, ben clarament, per abandonar l'estratègia de l'acusació i la condemna: "Si ens tornem llops, som vençuts". No s'ho inventen, ni s'ho treuen de la màniga. Senzillament és una de les recomanacions de Sant Joan Crisòstom.