L’arquebisbe de Saragossa, Manuel Ureña Pastor, ha estat enganxat ‘in fraganti’ conduint a una velocitat molt superior a la permesa quan anava a Ejea de los Caballeros. La notícia, de caire ben humà, ha passat ben inadvertida i en qualsevol cas ha servit per il•lustrar una de les llegendes que corrien al voltant de la temeritat amb què condueix aquest controvertit personatge, que va estar a punt de ser l’arquebisbe de Barcelona. La seva trajectòria podria assemblar-se perfectament a la del típic funcionari eclesial. Nascut a València, el poderós lobby valencià es va encarregar de promocionar-lo, després d’haver estudiat a Salamanca i a Roma. Nomenat bisbe d’Eivissa l’any 1988, les seves sortides de to a la petita illa i en especial a l’aeroport de la capital encara són recordades amb consternació. D’aquí va saltar a Alcalá de Henares i més tard a Múrcia-Cartagena. Molt ben connectat amb la cúpula del Partit Popular, aquest explosiu eclesiàstic no es mossegava la llengua i carregava contra qui fos i deia a tothom el que li agradava sentir. Així, en un mateix dia es va reunir pel matí amb uns capellans de Múrcia propers a l’Opus Dei als qui va manifestar l’angúnia que sentia perquè tot seguit es reuniria amb uns sacerdots progressistes, que li estaven fent la guitza. A aquests, per fer-se el simpàtic, els va engegar que acabava de reunir-se amb uns de l’Opus que eren uns fills de mala mare.
Doncs bé, Manuel Ureña va ser l’eclesiàstic triat pel cardenal Rouco i pel nunci per substituir Carles a Barcelona. Fins i tot va arribar a fer classes de fonètica barcelonina, convençut que Barcelona seria la seva nova destinació, el final de la seva fructífera carrera. Només una campanya popular, promoguda des de Catalunya, va impedir l’èxit de la sinistra estratègia. Campanya que va incloure tot tipus d’iniciatives, com postals, manifestos, pintades a la Catedral de Múrcia, sainets còmics que preconitzaven greus aldarulls durant l’acte de presa de possessió si era nomenat i per tot plegat finalment se’l va descartar. D’aquesta manera, es demostra un cop més que els cristians, si van sentir la seva veu amb fermesa i autoritat, sense pors, són escoltats. I com a premi de consolació, Ureña va ser traslladat a la seu de Saragossa. A vegades, però, qui corre massa pot acabar perdent bous i esquelles.