El dia 28 de març en un article al Punt-Avui titulat Sobiranisme i Govern, de l'admirat Miquel Sellarès, hi podíem llegir: "Després del fracàs de l'Estatut i de les possibilitats d'entesa amb l'Estat, ha sorgit un projecte que ens portarà a una transició nacional cap al dret a decidir, però hi ha un problema: la gran crisi econòmica i social que està patint la nostra nació col·loca tot el procés en un perill imminent. Cal que el dret a decidir i el projecte d'emancipació nacional no es lliguin a la crisi econòmica i social, a les retallades, a l'ofec econòmic que està patint el nostre govern i al possible fracàs d'aquest."
Sempre havia sentit a dir que els processos d'independència no prosperaven en èpoques de bonança econòmica, perquè si la gent viu bé no vol ni sentir a parlar de canvis que puguin posar en perill el seu benestar. Però si la situació actual dels catalans és de crisi, d'espoliació i d'ofec econòmic, per què ara hauria de ser diferent? És precisament ara quan la gent demana canvis, és precisament ara quan un milió i mig de persones reclamen al carrer aquest canvi, de què, doncs, hem de tenir por?
El que ens cal fer i amb urgència és denunciar els culpables d'aquesta situació, no amb la boca petita i només deixant entendre el que es vol dir, sinó dir-ho clar i català arreu i cada dia. Cal aconseguir que la gent deixi de manifestar-se davant de la Generalitat i ho faci al davant de la Delegación del Gobierno de España (principals responsables d'aquesta situació), a veure si la flamant "delegada", senyora Llanos de Luna, sap fer alguna cosa més que atacar els ajuntaments.
