És molt fàcil veure la palla en ull aliè i fer-te el cec per no veure la biga en el teu propi. Tant, com indignant que la mediàtica judicatura espanyola s’erigeixi com a defensora de les víctimes de les dictadures estrangeres, i tinguem uns governants fent l’estruç quan parlem dels quasi 4 anys de guerra civil i els més de 40 de dictadura ecle-feixista. La llei de memòria històrica que el govern “socialista” pretén tirar endavant, lluny d’esmenar les conseqüències de la repressió franquista, promou instaurar una falsa “concòrdia” entre les comunitats i ciutadans del convuls regne d’Espanya, per segellar amb terra les atrocitats que es van fer. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no pretenem cap caça de bruixes, sinó que es reconeguin els errors, que es revisin els judicis sumaríssims, que es restauri l’honor a totes aquelles institucions i persones que van ser torturades i assassinades pel sol fet de pensar diferent a ells, que el món sàpiga el que va passar realment, i no només la part de la història escrita pels vencedors. A prendre com a exemple, desprès dels 60 anys de la finalització de la 2a guerra mundial, el govern alemany com a institució ha demanat perdó, i diverses empreses alemanyes que es van aprofitar dels presoners dels camps d’extermini nazi fent-los servir d’esclaus, no tant sols han reconegut els seus errors, sinó que a més en certs casos, han indemnitzat les víctimes. Aquest tipus d’iniciatives SÍ que tanquen les ferides, i eviten encendre focs entre les comunitats i ciutadans alemanys i la resta d’Europa. Aquí ens vanagloriem d’una falsa i irritant cultura democràtica i social. El regne d’Espanya va estar instaurat per la dictadura, gran part de l’església catòlica ha estat partícip i culpable de la repressió moral i social al nostre país, molts dels que avui ocupen alts càrrecs en grans empreses, institucions o diuen formar part de partits democràtics, ahir lluïen símbols feixistes i enaltien la dictadura a cara descoberta. I aquí no passa res. Per molt que ens pesi, Espanya segueix en una “guerra civil” encoberta, i mentre no es curin les ferides com cal i tothom assumeixi els seus errors, els discursos incendiaris d’alguns polítics o iniciatives ignorants i racistes de l’Espanya profunda, seguiran fent forat en la línia de flotació de la democràcia espanyola. I compte, perquè quan es dóna l’esquena a la història, tendeix a repetir-se.