“El poble ha parlat amb les mans”. Amb aquestes paraules, una senyora definia l’emotiu homenatge a Xirinacs que se li ha brindat a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Es referia als aplaudiments espontanis de més de vint minuts de durada que li hem ofert en homenatge i agraïment els milers de persones (3000 segons la Guardia Urbana) que omplíem a vessar el temple, a tocar del Fossar de les Moreres.
L’event començava a les 10h, però jo hi he arribat a les 11h, en part per culpa meva i, en una altra part gens menyspreable per una “RENFErització” que han patit els Ferrocarrils de la Generalitat (han estat parats uns 20 minuts a Sarrià).
La basílica estava plena de gent, la majoria de mitjana edat o ja avançada, per tant, no es pot dir que hagi estat cosa de quatre joves exaltats. Un cop a dins, la calor era insuportable, si no fos perque l’efemèride s’ho valia. Molta gent, molta calor, molta emoció en l’ambient, ventalls amunt i avall per suportar una temperatura que no devia baixar dels 40º, gotes de suor mesclades entre llàgrimes d’alguns dels assistents que el tenien com una persona amiga i propera, no tant com a símbol de lluita per la llibertat i el respecte, si no com a símbol d’amistat i familiaritat.
Entre els assistents coneguts, he pogut veure en Josep-Lluís Carod-Rovira, Jordi Portabella i l’ex-president d’ERC Jordi Carbonell, en Francesc Homs de CIU i, pel què he pogut sentir, també hi havia representació d’ICV, però ningú del PSC-PSOE. També m’he creuat amb el Tortell Poltrona i algun que altre personatge conegut.
Tot i arribar tard, he pogut escoltar alguns parlaments molt emotius d’amics i familiars d’en Xiri. M’ha quedat a la ment un de molt colpidor, d’una noia que ha explicat que havia estat “yonqui”, que havia vist morir molts dels seus amics i que se’n va sortir gràcies a una conversa mantinguda amb en Xiri, fet que la va ajudar a redreçar la seva vida i, evidentment, li brindava un agraïment més que sentit.
Els assistents, familiars, amics, personatges públics, capellans, tots hem mantingut un estat de respecte i intensa emoció durant la llarga cerimònia, fins que ha arribat el moment àlgid. Ha estat amb l’aixecada del fèretre, amb una senyera cobrint-lo, quan tots hem començat a aplaudir efusivament, sense parar, més de 20 minuts rellotge en mà. D’aquí que, com deia aquella senyora al sortir, “el poble ha parlat amb les mans”. De fons, entre forts i llargs aplaudiments, gotes de suor i alguna llàgrima de la gent més propera, i molts pèls de punta d’emoció, es podia escoltar el tema musical “Rosa d’abril” (si no recordo malament). Al meu costat, una parella de joves trobaven a faltar poder entonar el Cant dels Segadors, cosa que s’ha pogut solventar just sortir de la basílica, al Fossar de les Moreres, també ple de gom a gom, enmig d’una pluja fina que no ha impedit res. En fi, un acte emotiu, ben recolzat per un bon grapat de catalans emocionats i amb ganes que tot plegat no sigui una pèrdua més. És trist homenatjar en mort, però en Xiri pot estar segur que no ha estat en va, que ens dóna força per seguir lluitant dia rere dia, fins al reconeixement total de la llibertat i la igualtat anhelades.
