Estic d’acord amb la definició que va fer el passat 14/11/07, al Parlament, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, de l’emblemàtica figura de Francesc Ferrer i Gironès: un intel·lectual sense complexos. En Francesc Ferrer i Gironès és una figura cabdal de referència del catalanisme i el civisme social de casa nostra.
Aquest infatigable lluitador de la sobirania plena de Catalunya podria sintetitzar-se amb tres mots clau: honestedat, coherència i tenacitat. Mai seran suficients tots els possibles homenatges que es facin a aquest campió de la defensa de la llengua, a aquesta persona excepcional (que vaig tenir la sort de conèixer) a aquesta persona excepcional que va bategar, sense pausa, per demostrar que Catalunya va perdre la seva dignitat com a poble a partir de l’Onze de setembre de 1714. Una altra característica a remarcar d’en Francesc Ferrer és que sempre, a través de la seva perseverança per combatre la manipulació política, va saber articular i difondre un discurs amb horitzó de futur, empeltat d’una forta dosi de justícia social.