Com a catalana he deixat de creure en la política i els polítics, en la democràcia. Espanya és un país que ens annexiona sense pietat, sense respectar la diferència, indiferent a la nostra raó de ser i existir. Em sento impotent i indefensa. No puc cridar, encara que ho faria, per què tothom sentís la meva esgarrifança davant el que considero un tracte ignominiós vers el meu país. Em sento enganyada, maltractada, ferida en el meu orgull com a catalana. I què fan ells, els polítics catalans, sinó perseguir el poder i blindar-se el futur... desitgen ser ministres al Govern Central, obeir les ordres de Madrid, per damunt de tot, quedar bé amb els que asfixien l' economia i la cultura catalanes. Quan poc els importa el país i la seva gent, els seus ciutadans... les seves necessitats reals... Què esperem per iniciar la lluita per la nostra INDEPENDÈNCIA? Ells confien en la nostra docilitat i tenen l' esperança i la creença que mai aixecarem la veu per exigir res. Aprenguem dels País Vasc. Ells si ho saben fer bé. Des el 1979 tenen agència tributària pròpia i no són insolidaris... Tanta injustícia resulta insuportable.
